Quins tipus de pèrdua auditiva existeixen?
Guia completa sobre la hipoacúsia: tipus, graus i solucions
La pèrdua auditiva és molt més habitual del que sembla. Segons l’Organització Mundial de la Salut (*), més de 430 milions de persones arreu del món pateixen una hipoacúsia moderada o greu (pèrdua parcial d’audició). Malgrat això, continua sent una de les condicions de salut més infradiagnosticades.
Un dels motius és que no sempre es manifesta de la mateixa manera. Algunes persones deixen de sentir sons aguts. D’altres entenen malament les converses en ambients sorollosos. N’hi ha que han viscut tota la vida amb una audició reduïda sense saber-ho. I d’altres la perden de manera gradual amb els anys.
Per trobar una solució adequada, primer cal entendre de quin tipus de pèrdua parlem. Existeixen tres maneres de classificar-la: segons on es localitza el problema, segons la intensitat de la pèrdua, i segons el moment en què apareix.
Tipus de pèrdua auditiva segons la localització
L’oïda és un sistema format per tres parts: l’oïda externa, la mitjana i la interna. Segons quina es veu afectada, el tipus de pèrdua, i el tractament, és diferent.
1. Hipoacúsia conductiva o de transmissió
El problema es troba a l’oïda externa o mitjana, i impedeix que el so arribi correctament a l’oïda interna. Les causes més habituals són l’acumulació de cerumen, les otitis o una perforació del timpà. En general, la pèrdua és lleu o moderada i sovint té solució mèdica o quirúrgica. La persona pot sentir menys, però el que sent ho percep amb claredat, és a dir, la qualitat del so no es veu afectada.
2. Hipoacúsia neurosensorial o de percepció
És el tipus més freqüent en adults i gent gran. Es produeix quan les cèl·lules ciliades de la còclea, les encarregades de transformar el so en senyal nerviós, es deterioren o desapareixen. Afecta tant la quantitat com la qualitat del so. En aquest cas la persona no només hi sent menys, sinó que el que sent pot sonar distorsionat. Sol ser progressiva i permanent. En la majoria de casos es pot compensar eficaçment amb audiòfons.
3. Hipoacúsia mixta
Quan existeix afectació tant a l’oïda externa o mitjana com a la interna, parlem d’hipoacúsia mixta. És especialment freqüent en persones grans. El tractament depèn del grau de cadascun dels components i pot incloure medicació, cirurgia i adaptació d’audiòfons.
Graus de pèrdua auditiva
La pèrdua auditiva es mesura en decibels (dB). Cada grau implica un impacte diferent en el dia a dia, des de la dificultat per seguir converses en entorns sorollosos fins a la impossibilitat de sentir sense ajuda externa.
-
- hipoacúsia lleu (21–40 dB). Costa sentir veus baixes, sons suaus o xiuxiueigs. Sovint la persona no n’és conscient.
- hipoacúsia moderada (41–70 dB). La conversa a volum normal ja és difícil. És habitual pujar el televisor sense adonar-se’n.
- hipoacúsia greu (71–90 dB). Només se senten sons forts. La conversa sense ajuda és pràcticament incomprensible.
- hipoacúsia profunda (més de 90 dB). Únicament es perceben sons molt intensos o vibracions. Requereix solucions d’alta tecnologia.
Cal tenir en compte que dues persones amb el mateix grau de pèrdua no ho viuen de la mateixa manera. L’edat, el moment en què ha aparegut i les estratègies de cadascú fan que l’impacte sigui molt diferent. Per això l’avaluació sempre ha de ser individualitzada.
Hipoacúsia congènita o adquirida: quan apareix el problema
La pèrdua auditiva pot ser congènita (present des del naixement o abans d’adquirir el llenguatge) o adquirida (apareix al llarg de la vida).
En el cas de la congènita, la intervenció primerenca és clau: a Catalunya, tots els hospitals fan una detecció precoç als nadons precisament per actuar com més aviat millor i garantir un desenvolupament adequat del llenguatge.
El cas més freqüent és l’adquirida. Pot ser causada per l’envelliment natural, l’exposició prolongada al soroll, infeccions com la meningitis, o l’ús de certs medicaments.
La presbiacúsia (la pèrdua auditiva associada a l’edat) sol aparèixer de forma gradual a partir dels 50 anys. El problema és que sovint s’atribueix a «fer-se gran» i no es consulta. Detectar-la a temps marca una diferència real en la qualitat de vida.
El primer pas sempre és fer una revisió auditiva
Saber quin tipus de pèrdua auditiva té una persona és imprescindible per oferir-li la solució adequada. Tot comença amb una prova senzilla, indolora i gratuïta: l’audiometria.
Una bona revisió auditiva ha de mesurar tant el grau de pèrdua (la intensitat de so que la persona pot percebre) com la comprensió verbal (si entén el que sent). Són dues dimensions complementàries que juntes donen una imatge completa de la situació auditiva.
A Audiocontrol tenim centres propis a Girona, Barcelona i Mataró i ens apropem a molts municipis del territori. Si tens dubtes sobre la teva audició, o la d’algú del teu entorn, estem aquí per ajudar-te.
🔗 Demana la teva cita gratuïta i comença a recuperar la teva salut auditiva.
